UE: la falsa ruta

17 juny
Deixant de banda un reduït però significatiu grup de catalanòfils, entre els quals destaca la figura del Dr. Till Stegmann, el punt de vista majoritari entre la població alemanya envers la realitat catalana és més aviat negatiu. Pere Grau (“Llengua Nacional” núm. 63, II trimestre de 2008) ho exposa de forma diàfana:

“Per a la majoria, la fragmentació dels estats actuals i fins i tot una autonomia excessiva no s’adiuen amb els temps actuals. Aquesta actitud té el seu fonament en la història alemanya i en la visió negativa que tenen del seu propi passat abans de la unificació del segle XIX, de la fragmentació en estats mitjans, petits o minúsculs, que eren una barrera per al desenvolupament, tant econòmic com de les llibertats individuals. Aquest reflex l’apliquen sovint inconscientment a la nostra situació d’avui, i això, entre altres coses, fa que Catalunya no pugui esperar pas gaire ajuda ni gaire comprensió de la classe política alemanya. No ens fem gaires il·lusions: el problema català és un afer d’extraordinària importància per als catalans; per als altres pobles d’Europa és un petit afer local, molt per sota dels problemes generals del món. Com si diguéssim, una brossa a l’ull, més aviat empipadora.”

L’autor de la cita planteja encertadament el “problema”, però em nego a admetre que l’imperialisme que ens domina sigui únicament el “problema” dels catalans. La mentalitat imperialista és comuna a molts estats-nació (Alemanya, Gran Bretanya, Espanya, Itàlia, França, Turquia, Rússia, etc.) forjats en l’exclusió de la diversitat i la negació de la igualtat. Però, més enllà de les exposicions subjectives (més o menys encertades), hi ha la realitat material que imposa el capitalisme, que tot sovint els ha portat a reconèixer “de facto” realitats nacionals que abans negaven; en aquest sentit, resulta útil revisar el mapa polític d’Europa dels últims 15 anys per percaçar les contradiccions del seu discurs xovinista.

Ara per ara, esperar que els alemanys o la Unió Europea rebin els Països Catalans amb els braços oberts penso que és una quimera. Tot i que les balances comercials ja no ens fa dependre tant dels estats ocupants (Espanya i França), el mercat (capitalisme) no juga a favor de la llibertat del nostre poble, perquè el preu a pagar seria la desregulació absoluta del mercat de treball i dels serveis socials (precarietat, mobilitat, més hores de treball, privatitzacions, etc.) i la destrucció del nostre territori. Però com que això ja està passant i com que els qui més estem plantant-hi cara som els i les independentistes, em penso que cada cop serà més evident el potencial revolucionari i socialment transformador de la nostra lluita. El nus de la qüestió és que l’independentisme català, si lluita per un model de país que pagui la pena, necessàriament posa en qüestió el fonaments del bloc capitalista de la UE, que fins ara se sosté gràcies al control coercitiu dels estats-nació.

Per tant, el full de ruta d’algunes formacions que es diuen independentistes està desenfocat i , conseqüentment, per molt simpàtics i mesells que siguem, em temo que és improbable que “Catalonia” sigui “the next state in the EU”. Emperò sóc optimista, perquè els dèficits democràtics que acumula la UE són cada cop més evidents, fins i tot a ulls dels xovinistes més empedreïts, i això penso que sí que pot ajudar a què la visió que es té de nosaltres canviï substancialment i que en pocs anys puguem vertebrar una alternativa socialista des dels pobles d’Europa que recuperi el vell ideal: “Treballadors de tots els països, uniu-vos”.

Anuncis

Una resposta to “UE: la falsa ruta”

  1. JOAN CALSAPEU Juny 18, 2008 a 9:58 am #

    Un fet cert és que el debat que fa uns mesos van impulsar l’Alfons López Tena i l’Hèctor López Bofill sobre la continuïtat d’un nou Estat català dins la Unió Europea ha passat a millor vida. Tal com bufen els vents a la UE, ara ens importa ben poc que la nostra independència ens deixi fora de la UE per una temporada. Fet i fet, si en sortim, millor, perquè la UE s’està convertint en un infern neoliberal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: