L’estratègia comunicativa

16 maig
Faré una breu aportació, a partir de l’experiència concreta de Mataró, a algunes de les reflexions fetes per Carles Castellanos, Toni Rico i Joan Teran en el debat sobre el paper de la “teoria, ideologia i informació” en el procés d’alliberament nacional i de classe.

A la nostra ciutat – com a totes les poblacions – la informació és un camp de batalla que cal conquerir dia a dia. Certament, el govern municipal desplega la ideologia dominant a través dels mitjans de comunicació, aprofitant els recursos públics (cartelleres, màilings, web municipal, butlletí municipal Més Mataró, Mataró Ràdio, Maresme Digital TV), semipúblics (Televisió de Mataró) i els privats (setmanaris gratuïts i webs locals – Tot Mataró, Capgròs, Tribuna Maresme-, diari El Punt i Canal Català-Maresme).

El nostres governants sempre plantegen les seves actuacions amb el suport previ dels poders fàctics de la ciutat, però la seva materialització situa en un lloc preeminent la transcendència mediàtica que en puguin obtenir. El control de l’opinió pública és la pedra angular de tota la seva actuació política. Així doncs, tot sovint succeeix que l’oposició, el moviment veïnal o els consells de participació tenim coneixement d’una decisió urbanística (cas de Can Fàbregas) o d’índole cultural (cas del museu Bassat) a través de la premsa. D’aquesta manera, els mèdia locals suplanten la participació i els canals de debat polític democràtic i acostumen a convertir-se en mers reproductors de les notes de premsa del gabinet municipal, amb la qual cosa –deixant de banda algunes expressions periodístiques individuals d’honestedat i compromís cívic- en conjunt actuen com a punta de llança de la política del govern municipal, donant per bones i consumades les seves propostes i actuacions.

La política de comunicació de la CUP, com a alternativa social i política municipal, sempre ha considerat que amb els propis mitjans no n’hi ha prou. És important mantenir l’agitació i la comunicació militant (cartells, pancartes, revistes i circulars internes, web, diaris alternatius, etc.) però, justament, per emplaçar el màxim de conciutadans, i per no ser anul·lats (o simplement per defensar-nos de la criminalització) sempre hem tingut clar que és imprescindible intervenir en els mitjans de comunicació del sistema. Hagués estat un suïcidi polític haver renunciat a tenir presència regular als mèdia locals. De fet, bona part de l’èxit de la CUP de Mataró ha estat la capacitat de fixar un discurs polític amb idees bàsiques i entenedores (que parteixen d’una anàlisi crítica de la realitat) i, també, la constància i l’explotació intensiva de l’acció comunicativa (mitjançant notes de premsa, comunicats, publicació de blogs, vídeos i imatges, coneixement dels periodistes i del funcionament dels mitjans).

No en va, l’èxit obtingut va permetre que el discurs de la CUP obrís fissures en el paradigmes de la ideologia dominant en afers com la destrucció del patrimoni –arquitectònic i natural- i el creixement urbanístic il·limitat desproveït de serveis bàsics.

Si per puresa ideològica haguéssim renunciat als minsos espais informatius dels mèdia locals, difícilment hauríem obtingut un regidor. Precisament, aquesta petita victòria també ha accentuat el reforçament i l’agressivitat (incloent casos de censura deliberada) de la política comunicativa del govern municipal, ara que legalment es veu obligat a cedir molts espais i molta informació que abans ens denegaven. Aquesta tendència se suma, a més a més, a la reestructuració del panorama del mitjans, sobretot amb la desaparició de la televisió analògica i arran de la creixent influència de les xarxes de comunicació social com ara els blogs, fotologs, d’intercanvi, etc.

Per tant, d’ara endavant, és previsible que els mitjans de comunicació locals redueixin de forma dràstica la permeabilitat amb la qual colaven informacions “políticament incorrectes”, la qual cosa també obliga a la CUP (i a la resta d’entitats crítiques i col·lectius socials dissidents) a reforçar la credibilitat i la solidesa dels nostres discursos (aquí rau la importància de la teoria) i a replantejar-nos l’estratègia “guerrillera” de comunicació si és que no volem veure’ns reduïts al gueto de la gent ja convençuda.

Una resposta per a “L’estratègia comunicativa”

  1. joant14 Mai 18, 2008 a 7:43 pm #

    Juli,En primer lloc, m’agrada que es parli d’aquest tema i sobretot que se’n parli de forma pràctica.Ja saps que penso que la base de l’estratègia comunicativa del moviment ha de ser reforçar els mitjans propis i crec que, a nivell de CUP, per exemple, s’està fent molt bona feina a nivell local, bona mostra en són els butlletins que feu a Mataró, però també els que fem a Molins de Rei (embustiem 10.000 exemplars – en un poble de 20.000 habitants) a Lleida, Sant Celoni o Capellades per posar exemples.Però això no treu que, i en això teniu raó en Carles i tú (mai he defensat el contrari) en què no es pot renunciar de cap manera a obrir escletxes en els mitjans de comunicació, diguem-ne, oficials. En aquest sentit, la gent de Mataró ho esteu fent molt bé, i n’és una prova (molt concreta i alhora significativa) la roda de premsa de “El govern de Mataró té un problema i és el 8.300 %)”.Però crec que la clau per poder fer producció ideològica i cultural pròpia, que sigui capaç d’incidir però, penso que la clau és tenir una infraestructura comunicativa pròpia. I sobretot, una pràctica política que, per sí sola, arribi a la gent i obligui els mitjans a informar-ne.Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: