La transitorietat de l’autonomisme

4 maig

“Després dels anys de la transició postfranquista, el decenni dels vuitanta es va iniciar a Catalunya amb la perspectiva de la construcció de l’autonomia com a eix d’una institucionalització democràtica general.

El període de més efervescències de canvi, que es pot datar entre 1974 i 1979, va ser ocasió d’alteracions de valors i mentalitats col·lectives, algunes de les quals van cristal·litzar en modificacions legals i de costums.

Aquests moments d’inestabilitat no van donar lloc, però, a un projecte de societat capaç de fer front a les novetats de la crisi econòmica i la consegüent reconversió tecnològica, de relacions internacionals, d’activitats laborals i professionals, que recorre tots els països industrialitzats.

Davant les incerteses i les inseguretats del futur econòmico-social, s’ha produït així, els vuitanta, una recuperació de valors i referències tradicionals, que l’eufòria de canvi dels anys setanta havia imaginat superats.

Aquesta ha estat la força i la feblesa del nacionalisme que ha protagonitzat la construcció de l’autonomia política de Catalunya. La força, perquè ha aconseguit articular una coalició política electoralment majoritària que ha pres les regnes del govern de la Generalitat. La feblesa, perquè la seva victòria mateixa és una expressió de la transitorietat de tot el sistema polític, en el qual les bases associatives i els mecanismes de representació tenen escàs arrelament, inferior encara al de la segona meitat dels anys setanta, i permeten mantenir no poques incògnites respecte al futur.”


[Josep Ma. Colomer: “La construcció de l’autonomia (1980-1984)” dins SOBREQUÉS, J.: La transició democràtica i l’arrencada de la Catalunya autònoma.- Ed. Ara.- Barcelona, 1984]

En primer lloc, per situar aquest text, cal tenir en compte que l’autor és afí al PSC. A partir d’aquí hi ha una sèrie d’aspectes que m’agradaria comentar.

Reconeix la conjuntura potencialment revolucionària viscuda entre els anys 74 i 79, que va propiciar canvis de mentalitats i costums, però no ens explica perquè es va frustrar l’esperança de la transformació social i únicament exposa dos fets: la crisi econòmica i el triomf de CiU a la Generalitat.

Penso que l’autor amaga informació i fa una interpretació mecànica (crisi econòmica = triomf de la reacció). Hauria estat més encertat descriure la situació dels anys vuitanta com els anys del repartiment clientelar de les engrunes de poder cedides per l’Estat espanyol en previsió del seu reforçament ulterior, tal i com realment ha succeït. És una qüestió de punts de vista, però per mi, PSC i CiU sempre seran les dues cares de la mateixa moneda, és a dir les dues cares d’un mateix problema: la submissió dels Països Catalans a l’Estat espanyol.

Finalment, l’únic punt en què coincideixo és en la “transitorietat de tot el sistema polític”, òbviament, perquè considero que l’autonomia és una fase social, política i cultural que ja no s’ajusta a les necessitats actuals del poble català. En canvi, amb la independència trobaríem una expressió política adequada i satisfactòria, ideal per reprendre la transformació social interrompuda pels “protagonistes” de la transició postfranquista.

Anuncis

Una resposta to “La transitorietat de l’autonomisme”

  1. Jordi Mai 5, 2008 a 12:14 am #

    És interessant el que planteges… De tota manera, potser el paradigma de ‘la traïció dels líders’ tampoc no és suficient per explicar les coses. Tampoc no podem idealitzar els moviments populars. Ni oblidar que ‘la traïció dels líders’ l’hem de buscar no només a dalt de tot sinó a nivell de barri, de fàbrica, de poble…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: