Drets nacionals i prejudicis

27 abr.

Manifestació pel Kurdistan a Hackney, Londres (foto: Gladys)

Des de l’esquerra hi ha la tendència a mesurar els moviments d’alliberament nacional en funció de la utilitat que reporten a la “lluita de classes”, “la revolució”, el “progrés social”, “l’emancipació de les dones”, etc. Seguint aquest raonament, trobem actituds que conceben la llibertat dels pobles com a un mitjà (o com a una concessió conjuntural) i no pas com a un objectiu en sí mateix.

Per exemple, sempre m’ha cridat l’atenció que els teòrics marxistes dels anys 30 exalcessin el “catalanisme” i el situessin en una línia paral·lela a la lluita del proletariat, però en canvi blasmessin qualsevol aliança amb el “basquisme”, perquè era considerat atàvic i reaccionari.

Aquest tipus de maniqueismes encara són vigents avui dia en relació amb el conflicte del Tibet, on una part dels teòrics i militants d’esquerres hi posen pegues o escarafalls pel protagonisme que tenen els monjos tibetans i per l’evident ingerència dels nord-americans i la UE, que han esperonat el moviment d’alliberament tibetà per afeblir el poder emergent i autònom del capitalisme xinès. Però a partir d’aquí he de dir que trobo poc intel·ligents les explicacions que es basen en els prejudicis ideològics i en presumptes conxorxes, per minimitzar un fet irrefutable: el Tibet és una nació ocupada que té dret a autodeterminar-se.

Igualment, trobo ridícul negar el dret a la llibertat nacional del poble kurd adduint el seu endarreriment cultural o la forta implantació de la violència patriarcal en la societat kurda. Precisament, un feminisme intel·ligent vetllarà per unir la lluita nacional amb l’alliberament de les dones d’aquest país.

Tant al Tibet com al Kurdistan l’alliberament nacional és la porta que pot obrir pas a noves fites. I ambdós exemples, per molt distants que siguin, també són aplicables als Països Catalans, on la consecució d’un estat propi és -d’acord amb la meva interpretació- una condició necessària per poder bastir un model de societat nova (socialista).

Darrere de cada mur d’opressió enfonsat sempre n’hi ha un altre que cal ensorrar de nou, per això si restem immòbils (passius, indiferents, etc.) davant dels prejudicis no avançarem mai. Hi ha escrúpols que malgrat tot cal vèncer, perquè la llibertat no es pot retallar segons et convé.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: