Primer objectiu assolit: càstig electoral a CiU, Esquerra i ICV-EUiA.
Segon, cal fer emergir el debat sobiranista i forçar un canvi d’estratègia i d’aliances, sobretot dins CiU i Esquerra, propiciant una confluència dels sectors sobiranistes.
Tercer, cal configurar un bloc d’esquerra independentista, amb capacitat d’incidir políticament, eixamplant la base territorial de les experiències municipalistes (CUP) i amb la perspectiva de ser l’esperó de la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.
Quart, cal activar la mobilització social contra l’autonomisme espanyol (i el pactisme, temptació d’una part important de CiU) i afavorir la concreció del dret d’Autodeterminació (dret de decidir) amb la creació d’organismes i organitzacions nacionals (dels Països Catalans) com a base per a la construcció d’un estat propi.
Si en deu anys no invertim l’actual inèrcia política, social i cultural, l’espanyolisme farà estralls.
Malgrat tot, sóc optimista i demà segur que surt el sol.
Advertisements
Considero que l’únic que ha rebut amb força es ERC! Però era lógic, si ens deixen a la interperie sense deixar-nos veure un hortizó proper a la independencia. No el votaré més! hem d’avançar amb unitat, és el més important.