La tortura no pot restar impune

21 febr.

Malauradament, la tortura és una pràctica policial habitual a l’Estat espanyol. El més patètic i cruel és que quan salta a la llum pública una notícia de tortures (com en el cas d’Igor Portu o de la comissaria de Les Corts) i els responsables polítics ho encobreixen i ho justifiquen apel·lant a l’antiterrorisme o dient que es tracta d’un ús justificat de la força.

Les imatges d’Igor Portu després de ser torturat per la Guàrdia Civil i abans de ser ingressat a la UCI parlen per si soles. En aquest sentit, cal felicitar els companys de la CUP d’Arenys de Munt que en el darrer ple de febrer van presentar i aconseguir que s’aprovés una moció contra la tortura i la legislació antiterrorista que l’empara.

Aquesta moció seria impensable que prosperés a Mataró, perquè la resta de formacions polítiques o fan gala d’un espanyolisme militant o bé prefereixen mirar cap a un altre cantó, tot amb tot, seria saludable presentar-la tal qual i veure com reaccionen els suposats demòcrates de la nostra ciutat:

MOCIÓ QUE PRESENTA L’ASSEMBLEA DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER A L’ABOLICIÓ DE LES TORTURES A ESPANYA I LA DEROGACIÓ DE LA LLEI ANTITERRORISTA.

A principis d’aquest any 2008, a Espanya, s’ha tornat a produir un nou cas de pràctica de la
tortura i altres actes degradants a persones detingudes.

Espanya és un estat que ha ratificat tots els convenis i acords internacionals que condemnen la pràctica de la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumans i degradants infligits a les persones detingudes: Convenció de l’ONU contra la tortura (1987); el Protocol Facultatiu de les Nacions Unides a la Convenció contra la Tortura; l’Estatut de Roma; la Convenció Europea per la Prevenció de la tortura i de les penes o tractes cruels, inhumans o degradants; la Convenció Europea per la protecció del Drets Humans; i, finalment, la Declaració Universal del Drets Humans.

Justament en aquesta Declaració, en el seu article 5è diu: “cap persona no ha de ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”. En la Convenció de l’ONU contra la Tortura, es perfila la definició de tortura, dient: ‘és l’acció d’infligir dolor o sofriments aguts físics o psíquics a una persona amb la finalitat d’obtenir una confessió o de castigar un acte’. I en la Convenció contra la Tortura de les Nacions Unides, es va afegir: ‘Als efectes de la present Convenció s’entendrà per tortura quan els esmentats dolors o sofriments siguin inflingits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de les funcions públiques, a instigació seva o amb el seu consentiment’.

Malgrat aquest convenis o acords i les seves definicions precises sobre la tortura, Espanya,
malgrat haver-los ratificat i signat, apareix any rere any en les llistes de països a on es pràctica la tortura. Llistes elaborades per Amnistia Internacional, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura o l’Association for the Prevention of Torture (Suïssa).

Inclús, el Relator Especial de l’ONU sobre la tortura, senyor Theo Van Boven, en la seva darrera visita a Espanya va apuntar que: ‘el sistema de detenció practicat a l’estat espanyol, permet casos de tortura i de maltractaments i, en particular, en persones detingudes en règim d’incomunicació per activitats terroristes’. I va recomanar, a Espanya, tota una sèrie d’accions destinades a eradicar les tortures i ,en especial, aquestes darreres.

També s’ha de recordar que l’article 2 de la Constitució espanyola conclou que les normes
relatives als drets fonamentals “s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració universal dels drets humans”. La violació espanyola d’aquests drets, per tant, és irrebatible, perquè, encara que no hi hagi hagut tortura, la simple negativa a investigar-la resulta altament sospitosa pel fet de violar els drets fonamentals dels denunciants i blindar la impunitat dels torturadors.

Quan es parla de tortures a Espanya no es pot obviar, tal com citava el Relator Especial de
l’ONU, la legislació antiterrorista, un règim de detenció especial que permet, entre altres coses, mantenir una persona totalment incomunicada durant cinc dies. A dia d’avui, han estat detinguts més de 300 catalans a l’empara d’aquesta legislació; la detenció més recent ha estat la de l’anarquista gironina Núria Pòrtulas. També se li va aplicar la llei antiterrorista a un nen de 14 anys, Èric Bertran, per demanar a tres empreses que etiquetessin els seus productes en català.

Entitats en defensa dels Drets Humans consideren que l’objectiu principal d’aquest règim legal és aconseguir declaracions autoinculpatòries i intimidar les persones que formen part de moviments independentistes i antisistema, i que la legislació antiterrorista afavoreix la pràctica de tortures a causa de les condicions en què es troben els detingut i la impunitat que aquestes impliquen.

La Llei antiterrorista és un instrument que pot oferir cobertura legal a la pràctica de la tortura, perquè és a la seva empara que els detinguts són despullats, literalment, dels seus drets més bàsics i convertits, amb la connivència dels qui haurien de vetllar per la seva integritat, en mers objectes al servei d’éssers covards, que tenen així l’oportunitat de mostrar la seva profunda depravació moral i odi ètnic.

Hem de recordar als ciutadans que:

1. Aquesta Llei atorga impunitat total a la violació de la integritat física i psíquica de les persones, gràcies a la incomunicació total a què son sotmesos els detinguts durant cinc dies.

2. Durant aquest temps es nega l’assistència d’un advocat als detinguts

3. En la majoria de casos, l’ordre d’empresonament es basa en proves inculpatòries arrencades per mitjà de la tortura.

4. La llei antiterrorista vulnera el dret constitucional a la presumpció d’innocència i obliga a una declaració judicial davant els jutges de l’Audiència Nacional (hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista), amb seu a Madrid.

5. Durant el trasllat, els detinguts pateixen tota mena de vexacions i, en arribar, són reconeguts per metges forenses d’independència dubtosa, que neguen, sistemàticament, els maltractaments, fins i tot quan són evidents.

És preocupant que en un estat que s’autoanomena ‘democràtic’ tingui una llei com la que hem descrit i que encara s’apliquin aquestes practiques del passat o de règims totalitaris. També és preocupant el silenci mediàtic que les envolta i la connivència de jutges i d’algunes forces parlamentaries al no denunciar-les.

El no investigar aquestes tortures o denunciar-les equival a protegir-les i fomentar-les.


En aquest sentit no podem oblidar que el Tribunal del Drets Humans d’Estrasburg va condemnar a Espanya pel fet de no haver investigat les denuncies per tortures que van realitzar els ciutadans catalans detinguts en l’operació repressiva contra l’independentisme, coneguda com a ‘Operación Garzon’, entre el juny i el juliol del 1992.

Atès que els municipis també són representants de la sobirania popular i, per tant, tenen
l’obligació de vetllar perquè es garanteixin els drets fonamentals dels ciutadans i de denunciar-ne, si fa al cas, la vulneració, per no convertir-se en còmplices de determinats fets amb el seu silenci.

L’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt presenta al Ple per a la seva aprovació els següents acords:

Primer: Expressar el nostre rebuig a la practica de la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumanes i degradants, sobre les persones detingudes.

Segon: Demanar al Govern d’Espanya a vetllar per què els diversos cossos i forces de
seguretat compleixin estrictament la Convenció Europea del Drets Humans i d’altres tractats internacionals sobre la matèria, i de manera molt especial les recomanacions de les Nacions Unides.

Tercer: Demanar al Ministeri de l’Interior de l’Estat Espanyol i a l’Audiència Nacional que investiguin les possibles tortures a què podrien haver estat sotmesos els senyors Gorka Lupiañez, Igor Portu, detinguts per les forces i cossos de seguretat de l’estat, i que es depurin les responsabilitats polítiques i penals que siguin d’aplicació.

Quart: Demanar al president del Govern, al president de la Generalitat, a les Corts espanyoles i al Parlament de Catalunya que, previs els tràmits que siguin legals, que es derogui la vigent Llei antiterrorista per evitar que a l’Estat Espanyol es continuï torturant impunement.

Cinquè: Comunicar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al president de les Corts espanyoles, a Amnistia Internacional, a la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i al Consell Comarcal del Maresme.

No obstant això el Ple decidirà el que cregui més convenient.

Arenys de Munt, 31 de gener del 2008

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: