Acció — Reacció

18 febr.
Per anar bé, tota acció ha de provocar una reacció. I, segons aquest criteri, em satisfà haver contribuït a què l’esquerra independentista es plantegi què cal fer davant de les eleccions espanyoles del 9 de febrer. D’entrada, coneixent la lògica interna de les organitzacions, reconec que era i és molt difícil que l’opció del vot en blanc arreli sense prejudicis. Bàsicament, perquè a ningú li agrada reconèixer les pròpies incapacitats i, per tant, sempre és més pràctic demanar l’abstenció. Ara bé, l’abstenció, tal i com es planteja, no serà –en cap cas- activa. Però bé… millor això que no dir res.

Pel que fa al vot en blanc, refermo que és, malgrat tot, l’única opció política de càstig als partits reformistes i que pot visualitzar l’existència d’una massa crítica d’orientació independentista. Conseqüentment, segueixo defensant la idoneïtat del vot blanc, enfront del nul o de la no participació.

Finalment, no puc passar per alt alguns comentaris rebuts i que m’han fet veure que hi ha molta gent, companys i companyes, que no suporten el dissentiment i, sobretot, que aquest s’expressi de forma lliure.

No pretenc amagar a ningú el meu propòsit: aquest blog és una eina de lluita, per incidir políticament en el moviment independentista i en la realitat que m’envolta. Aquí, simplement dono la meva opinió, però en cap cas decideixo res ni suplanto els òrgans decisoris del moviment (que quedi clar!)

Més enllà de la meva persona, només m’interessen els arguments polítics, les idees i la difusió de fets i convocatòries. Per tant, resulta molt sorprenent (trist?), que en ple apogeu de les xarxes de comunicació, hi hagi persones que invoquin a la por i que encara pensin que el debat ha de gravitar en un únic punt.

Anuncis

6 Respostes to “Acció — Reacció”

  1. Viktor febrer 18, 2008 a 4:26 pm #

    L’autor ha eliminat aquest comentari.

  2. Viktor febrer 18, 2008 a 4:39 pm #

    Moltes voltes et llisc i et veig molt ressentit. La veritat és que entre a molts blogs i veig moltes opinions, però en cap veig tant de despreci cap a companys teus de lluita (com en realitat som) com en el teu. I el que em sap greu és que a voltes pretens fer-nos els teus enemics (cosa que no entenc, doncs hem militat en la mateixa organització)Abans de criticar tant, mira l’enquesta que has publicat, no guanya la teua opció. No creus que potser és un sentir més majoritari del que et penses, el que defensem nosaltres?

  3. company mutu febrer 19, 2008 a 12:07 am #

    Senc que t’haja molestat el meu crit “censor”, i no era la meua intenció el acusar-te d’autoproclamar-te representant de res.Simplement, el que pensava (i pense) és que s’equivoqueu fent determinades afirmacions a un mitjà que, com bé dius, és lliure. Però cal ser conscient que aquest mitjà, per a allò bó i per al dolent, és lliure per uns i per altres i, per tant, pot ser un arma perillosa en mans perilloses. No he criticat que hi haja un debat polític sobre la posició que cal prendre davant les eleccions del 9 de març. Critique que, per fer-ho, es tire merda sobre una part de l’independentisme i s’exposen debats interns sobre l’actuació d’una organització, corrent o persona. Estem en un moment, i tu ho saps, en el qual la situació és complicada. Un món boig de malentesos, rumorologies i mala llet. Per això mateix, cal ser prudent. Perquè si alguna cosa m’ensenyareu vosaltres és que les coses, de vegades, cal parlar-les en una taula, enfrontant-se, dialogant, atacant (políticament), però una vegada t’alces d’eixa taula, som tots companys de lluita i de viatge. I, més tard o més prompte, ens trobarem.I per la mateixa raó, no entenc que Viktor parle del que defensem “nosaltres”. Qui som “nosaltres”? Qui son “els altres”?Per a mi, tothom som NOSALTRES (fins que es demostre el contrari).

  4. JULI CUÉLLAR febrer 19, 2008 a 12:01 pm #

    Benvolguts “Víktor” i “Company mutu”,Gràcies per seguir les meves dèries. No sóc neutre ni ho estat mai i, suposo, que això es nota.Vaig començar a militar amb 16 anys i hi ha situacions que em cansen perquè són reiteratives i pròpies d’un moviment políticament immadur, tancat en si mateix i que a l’hora de la veritat deixa que les formacions reformistes usurpin la seva representació. Jo només hi veig 2 sortides: 1) que Endavant-CAJEI-Maulets-MDT us entengueu i creeu una estructura de direcció política creïble (cosa que em sembla molt improbable).2) que legitimeu i deixeu créixer la CUP com a espai polític referencial de l’esquerra independentista.

  5. company mutu febrer 19, 2008 a 1:28 pm #

    Juli:Jo, com tu, vaig començar a militar també amb 16 anys. I, també com tu, em cansen aquestes situacions reiteratives i innecesàries. El que passa és que em dona la impressió que estem alimentant aquestes situacions amb les nostres actituts. Hem acabat participant d’una dinàmica que fa pocs anys despreciàvem: la que començaren fa 10 anys la PUA, MDT i PSAN. Ara, simplement, la pilota i la responsabilitat està en les nostres mans.Jo tampoc soc (ni ho he sigut mai) neutre i, per això, crec que només hi ha una sortida:-Que tot l’independentisme organitzat (Maulets, CUP, Endavant, Cajei, SEPC, Alerta… en aquest ordre de preferència) s’entenga, cree organs de direcció i decidesca les referencialitats conjuntament. I conste que crec que la CUP podria ser aquest referent si hi havera un respecte i enteniment mutu entre organitzacions i territoris.I mentres tant, ací estem uns quants sense militar enlloc i perdent el temps i les forces.Un abraç!

  6. Jordi Navarro Morera febrer 22, 2008 a 1:48 am #

    Ara mateix acabo de veure al Racó un fil on s’hi anunciava una campanya per l’abstenció activa promoguda per l’EI. sembla que hi ha un adhesiu i un manifest. la veritat és que això fa por, el nivell de l’adhesiu i del manifest em recorden els pitjors temps pre-polítics de 1/2 90. Espero, només espero que no es tiri endavant una campanya d’aquestes característiques, una campanya abocada a la marginalitat més brutal i al fracàs absolut.En aquests moments d’incertesa és quan hem de fer un sobreesforç i un exercici de responsabilitat i fer avançar el moviment cap a la unitat i la maduració. Si volem construïr un moviment en serio estem moralment obligats a treballar plegats i no deixar-nos dur per les visceres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: