Per les presons de Franco. Memòries d’un pres de la postguerra 1936-1945

18 gen.
Dijous 17 de gener vaig participar, junt amb la Margarida Colomer (historiadora) i la Maria Modesta (Grup de Recerca per la Memòria Històrica), en la presentació de les memòries de Tàrio Rubio. L’acte es va realitzar a la llibreria Robafaves de Mataró i va ser un èxit de públic.

Destaco l’actitud honesta de l’autor, que abans de la seva intervenció, preocupat per demostrar la veracitat del seu relat, va mostrar a tot el públic assistent els fulls del seu sumari de consell de guerra i documents relatius a la seva depuració.

Tot seguit us reprodueixo el guió de la meva intervenció.

Tàrio Rubio, nascut l’any 1920 a les Useres, a la comarca de l’Alcalatén, relata les vivències d’un jove que va perdre la seva joventut per causa d’una guerra provocada per l’alçament d’una part de l’Exèrcit espanyol contra les institucions republicanes.

Es descriu el caràcter inhumà propis de la mentalitat bèl·lica dels militars feixistes que cada cop que mataven un “rojo” se’n vantaven dient “uno menos”.

El protagonista patí un llarg peregrinatge per la geografia espanyola dels camps de concentració, presons i batallons disciplinaris; com a pres polític que era, patí una política pentienciària de dispersió i de les tortures, elements, desgraciadament, encara vigents a l’Estat espanyol, pensats per anorrear la personalitat del presoner.

Es descriuen les pèssimes condicions de vida a les quals se’ls va sotmetre: subalimentació, mala higiene, fred, set i fam.

Es posa al descobert l’existència del que ja es coneix com a “esclaus de Franco”; els treballs forçats amb què la Dictadura franquista castigà els “desafectes” per tal de reconstruir infraestructures i regions “devastades” com a resultat de la guerra desencadenada pels feixistes. Un exemple d’aquest treball forçat es troba en la construcció d’obres faraòniques com el Valle de los Caídos.

Es destapa la catalanofòbia, que no era exclusiva dels franquistes, ja que, tal i com explica l’autor, aquesta modalitat de xenofòbia també era la norma de molts presos polítics republicans que es molestaven en sentir parlar algú en català.

S’exposa el paper repressiu i reaccionari de l’Església catòlica, clarament alineada amb el sosteniment de la Dictadura.

També es posa de manifest la farsa de la Justícia franquista, la farsa dels avals i els consells de guerra, on els imputats ja estaven prèviament sentenciats per les seves idees o compromís polític.

Franco va morir al llit, fa tres dècades, però, en molts aspectes, el franquisme es ben viu avui en dia: persecució de les idees republicanes i independentistes, il·legalització de partits, tancament de diaris i repetidors de televisió, anticatalanisme, tortures, tribunals d’excepció com l’Audiència nazional, política de dispersió penitenciària, sectarisme de l’Església catòlica, etc. Tot plegat, penso que posa en qüestió el discurs oficial de la transició feliç a la democràcia i dels 30 anys de pau constitucional (que recorden molt als 25 anys de la pau de Franco).

El treball dels historiadors no és suficient per resoldre aquestes mancances, això correspon a la societat i per això, penso que cal exigir a les nostres institucions que desenvolupin polítiques divulgació de la memòria històrica i, sens dubte, aquest llibre és un relat interessant perquè les generacions més joves puguem conèixer, mitjançant un testimoni presencial, el nostre passat col·lectiu i, conseqüentment, comprendre el perquè de moltes de les coses que passen actualment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: