La Rut a l’inici de la campanya pel No Molta gent va votar pensant que l’Europa que ens venien el Sr. Zapatero i companyia era quelcom positiu. Però aquest optimisme (com ara subscriu en Montilla) va topar amb la resistència dels l’independentisme d’esquerres, que va denunciar l’exclusió dels drets dels pobles, el militarisme i les doctrines neoliberals contingudes en aquell simulacre de constitució, que en realitat era un tractat entre estats.
L’opció del NO va fregar el 20 % a les comarques barcelonines i el 30% a les gironines. A la nostra comarca vàrem treballar de forma unitària en el si del
Comitè del Maresme de la Plataforma dels Països Catalans contra la Constitució europea. Va ser una experiència gratificant i va servir per posar en evidència la desídia dels partits institucionals, avesats a obeir les ordres dels de dalt. Ara bé, si finalment la Constitució europea no va prosperar, va ser perquè la ciutadania de França i dels Països Baixos la va rebutjar en referèndum, la qual cosa va deixar en pilotes els europeistes de fireta que tenim a casa nostra.Malauradament, el desembre de 2007, els estats de la UE han aprovat el
Tractat de Lisboa, en el qual s’imposen bona part dels continguts de la fallida Constitució europea i que està previst que entri en vigor l’1 de gener de 2009.Precisament, perquè no podem oblidar l’esforç fet fa tres anys, cal reobrir el debat i exigir el dret dels Països Catalans a existir (autodeterminar-se) en una Europa de pobles lliures i no sotmesa als dictats del Capital. En aquest sentit caldria impulsar iniciatives semblants a les que ja promou
ATTAC i Ecologistas en Acción des de Madrid, però adequades a la realitat social i nacional catalana.
Al final resultarà que Veneçuela ens haurà de donar lliçons de democràcia als europeus!