Josep Xaubet / TU DE QUÈ VAS?

25 nov.
Josep Xaubet, junt amb Jaume Graupera (aleshores regidor de Cultura de Mataró) i Agustí Barrera, en la presentació del seu llibre “Sociologia revolucionària de la guerra a Mataró”

Josep Xaubet. Vaig néixer a Mataró l’any 1956, vint anys després d’haver començat la guerra. Des de ben petit ja prenguí consciència de què volia dir ser català, quan en anar a escola em parlaven en llengua forastera i no entenia res. També de molt jovenet vaig agafar afició a la història, a través de la lectura de narracions històriques adaptades a infants, com la història de Catalunya de Ferran Soldevila. M’agradava veure com segles enllà els catalans guanyàvem sempre i no perdíem com en els temps actuals. Així que cultivava el coneixement nostrat perquè me l’havien amagat: estudiava català pel meu compte, llegia llibres seriosos d’història, ballava sardanes, em subscriví a Cavall Fort, etc. Vaig fer la carrera d’història no solament per saber, descobrir, els fets que m’han influït com a català, sinó també pel mer plaer de saber. Sempre he cregut en la independència de Catalunya (o els Països Catalans), de primer instintivament, després racionalment. Per això he militat en organitzacions de l’esquerra independentista: el PSAN, Comitès de Solidaritat amb el Patriotes Catalans, MDT, Catalunya Lliure, i darrerament ERC. Per tant seré molt feliç; me n’alegraré per mi i pels meus compatriotes quan siguem finalment sobirans del nostre destí, que sense cap mena de dubte veurem en el transcurs d’aquesta generació.

– Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei d’Espanya?
El rei ecspanyol el va instaurar en Franco. No és cap restauració de la monarquia tradicional com la de 1875. És una nova monarquia instaurada per Franco segons les seves lleis de 1947 i 1966. Havia de ser la continuació fidel del règim, i a fe que ho ha esdevingut. Quan crema la fotografia del rei me n’alegro perquè és la crema pel foc purificador (una tradició ancestral) d’un símbol de l’opressió del poble català per Ecspanya.

– Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?
Es podria fer com els navarresos al segle XVI, s’acata però no es compleix. No és la nostra constitució, aquesta contempla la nació espanyola, el conjunt del poble espanyol, i ací ens hi volen incloure als catalans, com a subjecte de sobirania, per tant depenem dels altres 30 milions de ciutadans als quals tant se’ls en fot nosaltres; i a més, els ecspanyols no la compleixen en allò que respecte els drets dels catalans.(constitució rima amb prostitució, i ja s’ha vist -tribunal constitucional, i totes les altres institucions relacionades- que els partits ecspanyols l’estan prostituint cada dia).
Caldria fer objecció civil en contra del compliment de la constitució.- Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (i l’Alguer). La Nació ho és tot, no es pot fraccionar. Ens hem de salvar tots junts. És la metàfora d’en Ramon Muntaner, tres joncs junts són impossibles de trencar, però per separat sí.

– La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

La sobirania és la capacitat de prendre decisions independentment, sense intervencions alienes. Per tant, sobirania és sinònim d’independència.

– Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?
En cada moment i circumstància s’ha d’actuar de la manera més convenient, amb els recursos que els catalans creguem adequats. Conscienciar-nos de l’alienació i repressió de què som objecte i denunciar-ho sempre i enfrontar-nos com puguem contra Ecspanya, tal com he escrit al principi. Una actitud digna i ferma és el millor exemple per estendre el convenciment que l’única solució per nosaltres és la llibertat i la independència.

– En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

A tots els catalans i catalanes, se’n sentin o no se’n sentin, perquè estan alienats. És un fet objectiu que només ens pot beneficiar. Els números canten: sense espoli podríem decidir en què gastar els nostres diners, tothom podria veure que així se surt beneficiat.

– A quines persones faries aquest qüestionari?

Tothom hauria de contestar-lo. Fins i tot els més recalcitrants nacionalistes espanyols (com alguns regidors de l’Ajuntament mataroní). Fóra divertit llegir les seves respostes.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: