Blanca Serra / TU DE QUÈ VAS?

20 nov.
Blanca Serra. Sóc de Barcelona, llicenciada en filologia clàssica i llengües romàniques, he rebut educació i estic treballant des de fa més de trenta anys sempre en instituts públics; he tingut una activitat política, a vegades molt moguda i accidentada, sempre dins del moviment d’alliberament nacional català. La mort del dictador em va agafar refugiada a la Catalunya Nord perquè la policia em buscava i ja havia participat en la fundació i activitats de l’Assemblea de Catalunya en representació del Col·legi de Llicenciats; després com a membre de partits independentistes, com el PSAN i l’IPC, vaig ser objecte de quatre detencions amb dos aplicacions molt dures, a Madrid, de les lleis antiterroristes del moment i una estada d’un parell de mesos a la presó per haver participat en una manifestació contra la LOAPA el 1982! És clar que era uns mesos després del cop d’estat. Val a dir, doncs, que a més de les aules d’alguns instituts conec a fons els calabossos de la Via Laietana i de la Puerta del Sol. Ara continuo en el món independentista des d’organitzacions de lluita per la llengua (com van ser els Grups de Defensa de la llengua) i ara la CAL, la Plataforma per la Llengua i la Xarxa d’organitzacions cíviques i culturals dels Països Catalans.Com a sindicalista estic afiliada a la Intersindical-CSC del sindicat d’Ensenyament (STEC) de la qual sóc secretària general i el represento en aquests moments a la Plataforma pel Dret de Decidir.

– Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei d’Espanya?

En penso el que ja vaig heretar de la meva família a la qual sempre els havia sentit parlar de “la pesta borbònica” i a la meva mare li havia sentit cantar amb la música de l’himne republicà de Riego allò de “la reina vol corona/corona li darem/ que vingui a Barcelona/ que el coll li tallarem”. Per a mi , doncs, la monarquia borbònica sempre ha estat un règim sinistre i més que mai en el moment que va reinstaurar-se de la mà del dictador i enmig del bany de sang de les últimes execucions franquistes. El fet que ens colessin la reinstauració borbònica camuflada dins la Constitució del 1978, amb les característiques que té de cap suprem d’unes forces armades que tenen encomanada la defensa de la unitat centralista d’Espanya, i que fos una figura que constitucionalment és símbol de la unitat de l’Estat Espanyol i és inviolable i no està subjecte a responsabilitat , el fet aquest, repeteixo, va ser una de les raons per les quals vaig votar que no a la constitució; considero el règim monàrquic un règim especialment repugnant per a una sensibilitat democràtica. Que es cremi simbòlicament la imatge de l’últim borbó no deixa de ser un homenatge als centenars de pobles i milers de compatriotes que des de Felip V han estat socarrats, vexats i anihilats per aquesta nissaga nefasta i no deixa de ser un exercici de salut democràtica purificadora i desmitificadora, perquè creure’s que aquest cap suprem dels exèrcits no estava al darrere, al costat i al davant del cop d’estat del qual molt hàbilment es va aprofitar per llançar la seva imatge de “salvador de la democràcia” és ser, a més d’ingenu, rematadament ximple.

– Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?

Ja he dit que jo vaig votar NO en el referèndum d’aquesta Constitució i no solament això, sinó que vaig participar activament en la creació i activitats del Comitè Català contra la Constitució Espanyola, organització que va tenir força ressò en aquells moments i que va incidir força en què el text del 78 tregués un resultats de “Si” força mediocres ; ara, sempre s’analitza aquell referèndum sense comptar amb l’abstenció que hi va haver i amb les diferents formes de rebuig que es van manifestar , però el fet cert és que “els pares de la constitució” aquesta” van infantar un nyap que s’ha anat demostrant que contenia elements evidents d’agressió contra el poble català: imposició de la reinstauració monàrquica borbònica, prohibició de entendre’ns a nivell de Països Catalans, imposició d’un futur sistema de finançament basat en l’espoliació sistemàtica dels recursos generats pels catalans., adscripció a un règim de capitalisme salvatge.. en fi els resultats ja els estem veient ara trenta anys després, que ja és prou temps com per veure que no era ni és un text vàlid i que estem perfectament legitimats com a nació per seguir oposant-nos-hi i per voler anar per un altre camí i treballar per una vida política independent.

Després del cop d’estat del 1981 es va imposar la LOAPA (Ley de Armonización del Proceso Autonómico) que és el conegut “cafè per a tots” i que ens elimina com a nació o “nacionalitat” i fa una interpretació molt restrictiva del propi text constitucional. També vam lluitar contra la LOAPA i arran d’una mobilització important uns quants vam estar un parell de mesos a la presó acusats d’”incitació a la rebel·lió”.

Hem de practicar la insubmissió o desobediència civil enfront de les lleis espanyoles, fins i tot pensar en una insubmissió fiscal. Ja no em poso en altres formes de lluita que poden ser vàlides segons el moment i context.

– Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?

Per mi la nació són els Països Catalans en la definició clàssica “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó” i per tant, estem obligats a organitzar-nos a tots els nivells atenent a aquesta dimensió nacional: des de la reclamació del corredor mediterrani de circulació de béns i persones fins a la cohesió de funcionament i d’organització a nivell de lluites per la llengua, lluites sindicals, circulació de béns culturals i de mitjans de comunicació , lluites en defensa del territori… En la meva opinió i des d’una visió “catalunyesa”, ens falta encara molt com per viure com a pròpia una lluita que es produeixi a Perpinyà, a Ontinyent a Manacor o a Vall-de-roures i per a sentir-se profundament concernit quan passa una cosa bona o roïna a qualsevol zona del territori nacional.

– La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

La sobirania per a mi indica que la nació –en aquest cas la nació dels Països Catalans- es constitueix en subjecte polític que pren pel seu compte totes les decisions que afecten la vida de les persones que viuen en el territori nacional i que es projecta al món també com a subjecte polític sobirà; durant la història aquesta presa de decisió pròpia –per exemple els USA – s’ha anomenat “declaració d’independència”. Les més conegudes són les dels Estats Units de Nord-Amèrica i les dels Estats de llatinoamèrica que al llarg del segle XIX es van separar de l’Estat monàrquic espanyol. Així, es parla de la guerra de la independència de Cuba o de la independència de Mèxic, etc. En tots els tractats polítics sobirania plena equival a independència política i constitució d’un espai territorial sobirà en forma d’Estat; en el nostre cas estaríem parlant de la constitució d’una forma estatal sobirana que podria ser constituïda internament retornant a la forma antiga de confederació catalana amb lligams estrets i projecció al món única.

– Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?

Hem de tenir clar l’objectiu estratègic de la independència amb poders propis: ens calen, doncs, estructures nacionals, mitjans nacionals, estratègies nacionals fetes per nosaltres i per a nosaltres, per a tots els catalans i catalanes. Els fruits del treball del nostre poble s’han de quedar aquí, per a la gent que som i per als nouvinguts; això , per a mi, vol dir que cal donar per acabat el sistema autonòmic dels estatuts i començar a construir les estructures pròpies : cada estructura pròpia – política, sindical, municipal, esportiva, cultural d’espai comunicacional , etc. (legítima, al marge de que sigui legal o il·legal) representa un trencament dels lligams de dependència i aquest trencament té aspectes subjectius i emocionals i espirituals (recuperació de l’autoestima) i aspectes pràctics i materials: forces polítiques d’obediència únicament catalana, igualment forces sindicals i empresarials, entitats de tota mena organitzades en funció d’un treball i una solidaritat nacionals, assemblees territorials per a l’autodeterminació… A hores d’ara ja s’haurien de començar a constituir aquestes assemblees i s’hauria de pensar en una taula de forces representatives que es responsabilitzés de tirar endavant l’estratègia independentista i d’internacionalitzar la causa nacional catalana. L’estratègia i la tàctica fonamentals per a mi ha de ser d’autoorganització nacional i de desobediència civil. Cal acumular les energies no tant en convocar un referèndum d’autodeterminació sinó sobretot en guanyar-lo: Amb el col·lapse i buit polític que ja hi ha ara penso que això es pot produir en la legislatura pròxima.

– En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

Allò que no fem per a nosaltres ningú no ens ho donarà fet, però tot el que fem sobiranament pertocarà a tots i totes: en principi no vol dir que la independència ens resoldria per ella sola els problemes, però si que hi hauria un canvi notable en el poder de decidir, en el tenir la clau de la caixa i controlar els nostres recursos i en un canvi polític cap a millor perquè en un procés sobiranista tendiran a quedar apartats tots els nostres dirigents econòmics i polítics que estan lligats a la dependència i interessats en què la dependència continuï. El conjunt de la població que viu del seu treball seria la més beneficiada en disposar dels nostres recursos per a consolidar una societat més igualitària, justa i solidària; el propi procés de lluitar i aconseguir la sobirania és un poderós agent de democratització i de desplegament del poder popular. Un instrument nacional cohesionador com és la llengua podria rebre un notable impuls restaurador i convertir-se en la llengua comuna d’intercomunicació entre tots i totes. Per altra banda estic convençuda que la independència serà un bon negoci per als catalans i catalanes igual que la dependència als Estats espanyol i francès són una rèmora i un pes mort per a les energies, i les necessitats de la nació.

– A quines persones faries aquest qüestionari?

A gent vinculada a les lluites per l’emancipació en general: tant l’emancipació política, com la cultural, com la del món del treball, com la de gènere, com la d’orientació sexual, com la dels estudiants, com el del món de l’oci i la diversió, el món esportiu, el món empresarial: faria un seguiment a nivell de tots els Països Catalans buscant fer un retrat de les minories actives representatives que treballen o poden treballar per la sobirania.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: