Toni Delgado / TU DE QUÈ VAS?

15 nov.
TONI DELGADO, 50 anys. Obrer. Impulsor de la CNT a Mataró, exmilitant de l’MDT i Catalunya Lliure. Fundador de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Cap de llista d’ERC a Mataró el 1995. Actualment, participa a la CUP.

– Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei
d’Espanya?

La Monarquia espanyola és una baula més d’aquesta cadena que arrosseguem els catalans i que es diu Estat espanyol. Per si mateixa, a aquestes alçades, podria semblar que una monarquia no te cap mena de sentit. En el context espanyol si:és el lligam històric de l’estat amb el seu passat i , per als defensors d’Espanya com a realitat i projecte de futur, el legitima. Personalment quan veig que es cremen fotos del Rei dels espanyols no sento res, però reconec el valor simbòlic de l’acció. Us imagineu en Felip V relliscant dalt del castell de Xàtiva i caient al mig de la foguera?

– Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?

Certament que ho és de vàlid, per a l’Estat espanyol. És la garantia de la seva pervivència, el text legal que legitima la seva suposada raó de ser. Ben mirat, però, no deixa de sorprendre’m el valor que se li atorga a un text, quan el veritable poder està en els interessos de determinades elits econòmiques, burocràtiques i polítiques que no sabrien de què viure si Espanya se n’anés al carall. Resignar-nos i acatar?. Legalitat no és el mateix que legitimitat. La legalitat pot sortir de la boca d’un canó, és el poder qui determina el que és legal i el que no ho és. La legitimitat és filla de la llibertat, i això ens hauria d’obligar als catalans a no respectar la legalitat espanyola.

– Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?

Sóc molt clàssic: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. No crec en els projectes d’alliberament de dues velocitats perquè implica renunciar; sense cap mena de garantia pel futur dels compatriotes que quedarien marginats . És una qüestió de territori, però també de persones. En aquest sentit ja em poden dir pancatalanista.

– La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

Hi ha discursos que em recorden la dita de “la xocolata del lloro”. Ens poden vendre la Lluna com a símbol de globalització i modernitat, però la millor garantia avui dia per a la defensa dels interessos d’un poble segueix sent l’estat, i l’estat és l’únic tipus de sobirania reconegut a les cancelleries i als centres de qualsevol tipus de poder. Independència doncs.

– Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?

Qualsevol, dependrà de l’evolució de tot plegat. El camí en el fons no el triem nosaltres, nosaltres fem camí, i fem pel que trobem davant nostre. A priori no es pot descartar cap forma de lluita, en el fons totes són conjunturals.

– En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

Disposar de la totalitat dels recursos que es generen és bàsic per a un país. En el nostre cas concret no hi ha cap mena de dubte de quins serien els principals beneficiats, només cal veure qui està patint en primera persona els dèficits en infraestructures: les classes populars i el nostre teixit econòmic.

– A quines persones faries aquest qüestionari?

Intentaria trencar el cercle dels iniciats, gent de tota mena i opinió. Sense por a respostes que potser no ens agradaran, però que ens poden permetre afinar els nostres plantejaments.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: