Constitución, Constitución, Constitución

9 nov.

Igual que en Pepe jo també sóc antiespañol

L’espanyolisme només té un argument: la Constitució espanyola de 1978. Quan algú qüestiona la unitat de l’Estat espanyol o els dèficits de la democràcia espanyola, l’única resposta que donen és que així ho mana la seva Constitució. Per això, PP, PSC-PSOE i ICV van votar de bracet perquè a Mataró se celebri cada 6 de desembre (quina creu!) un acte institucional a favor de la Constitució espanyola.

CiU, ERC i CUP s’hi van oposar. I, com a rèplica, la CUP va presentar una proposta de resolució alternativa, que podeu llegir a sota, per dedicar aquesta data a favor de llibertat dels pobles i la reivindicació d’una Constitució Nacional pels Països Catalans. Lamentablement, la resta de grups s’hi van oposar.

Per tant, davant dels fets consumats, només resta la mobilització ciutadana amb la finalitat de denunciar in situ la farsa de la democràcia espanyola i les renúcies de la classe política que encara, avui dia, l’empara. No ens fareu callar


PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) PER LA CELEBRACIÓ D’UN ACTE A FAVOR DE LA LLIBERTAT DELS POBLES (rebutjada per PSC-ICV-ERC-CIU-PP al Ple de l’Ajuntament de Mataró del 08/11/07)


El 6 de desembre de 1978 es va referendar la Constitució espanyola. Els resultats de la votació foren favorables a la norma constitucional proposada. Ara bé, el camí que portà a la seva elaboració i les condicions en què se celebrà aquell referèndum són, com a mínim, qüestionables, ja que la transició postfranquista, lluny de ser modèlica i pacífica, estigué marcada per escenaris de violència política extrema (460 morts entre 1975 i 1980) i la constant amenaça d’un exèrcit, que finalment es consumà en el cop d’Estat del 23-F.

Es van amnistiar els criminals de la Dictadura; la Judicatura i els Cossos repressius del franquisme mai foren depurats; es consumà la imposició de la Monarquia; es va negar el dret d’Autodeterminació i es van criminalitzar les opcions socialment transformadores (amb operacions repressives i d’intoxicació informativa com el Cas Scala). Se’n parla poc, però tot això està ben documentat i explicat als llibres d’història i mai hauria succeït sense les renúncies de les cúpules polítiques i sindicals de les esquerres, que van optar per pactar amb el franquisme, apoltronar-se i desmobilitzar els sectors més dinàmics de la nostra societat (Assemblea de Catalunya, moviment veïnal, etc.).

Quina mena de democràcia va instaurar la Constitució espanyola de 1978 si després de tres dècades els familiars de les víctimes del franquisme encara se’ls nega el dret a la memòria i a la dignitat?
Quina valor té la Constitució espanyola si l’Estat espanyol està a la cua d’Europa en matèria de drets humans? En aquest sentit, només cal recordar els Centres d’Internament d’Immigrants, els maltractaments a les comissaries o els episodis més punyents del terrorisme d’Estat (GAL).
Quina justícia social empara la Constitució espanyola, si a la pràctica es permet especular i destruir impunement amb el dret bàsic a un habitatge?
Quin reconeixement es dóna a la llengua catalana en la Constitució espanyola? Cap, perquè només s’esmenta l’espanyol.
Quin concepte de la pau entre pobles pot oferir la Constitució espanyola si en el seu article 8 situa les Forces Armades com a guardians de la integritat territorial i de l’ordre constitucional?
Quins drets nacionals acull la Constitució espanyola si s’imposa la Nació espanyola i es nega el dret dels Països Catalans a federar-se entre sí i/o a autodeterminar-se?

En l’actualitat tothom sap que la Constitució espanyola no respon a les necessitats ni a les inquietuds de la societat catalana. El futur passa pel dret de decidir dels pobles, el futur és l’Autodeterminació. Malgrat aquesta evidència, encara hi ha dues rèmores que hem d’arrossegar: primer, tenim una classe política catalana hereva de la por i mesella a l’Espanya de la Monarquia i les Autonomies i, segon, ens enfrontem a un rebrot de l’espanyolisme que ens vol recloure en fórmules jurídiques del passat, amb normes intocables i fetes a la seva mida.

Que a l’any 2007, a Mataró, als Països Catalans, algú es proposi celebrar i enaltir els valors que encarna la Constitució espanyola, significa que tenim molt de camí per recórrer i que encara som lluny d’assolir una normalitat democràtica, és a dir, una Constitució Nacional dels Països Catalans.

Davant d’això, no podem consentir que ens tornin a posar una bena als ulls. No podem consentir la negació de la memòria dels lluitadors i lluitadores que van deixar la vida combatent el feixisme. Perquè com tots ja sabeu “No era això, companys, no era això / pel que van morir tantes flors”.

Per tot plegat, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció del següent

ACORD

L’Ajuntament de Mataró, conscient que la Constitució espanyola no respon a les actuals necessitats socials, econòmiques i culturals del poble català, organitzarà cada 6 de desembre, un acte institucional a favor de la llibertat dels pobles i per reclamar una Constitució pels Països Catalans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: